Català al cinema, español en el aula

Iván Tubau en El Mundo.

Tants drets i obligacions han de tenir els ciutadans en l'una com amb l'altra. ¿Dret a triar la llengua d'una pel•lícula? Sí. I dret a català i espanyol, en igualtat de condicions, como a llengües vehiculars de l'ensenyament a totes les escoles. Sobretot a les públiques, que per això les paguem tots.

REQUEJO: MAGNÍFIC l'avantprojecte de Llei del Cinema de Catalunya del conseller Tresserras. Clar i català: a Catalunya hi ha dues llengües oficials, la pròpia i l'altra, per tant és una anomalia que gairebé totes les pel·lícules que passen per les sales de cinema s'exhibeixin doblades al castellà i les poques en versió original portin els subtítols també en castellà. Amb la nova llei serà obligatori que quan hi hagi més de quinze còpies d'una pel·lícula -que vol dir més públic previsible-, la meitat siguin en català. I si no, multa. Fins a 75.000 euros.

BORRELL: Home, Requejo, això sembla propi de dictadures franquistes o estalinianes, no d'un Estat de Dret -encara que sigui monàrquic- basat en la democràcia i el lliure mercat capitalista. Ja sé que tu, com a xarnego patriota, ets més papista que el Papa. Però permet-me que et recordi un parell de coses. Primera, que de llengua pròpia només en tenen les persones. Llengua del territori és una formulació totalitària. Feixista. Hitleriana i mussoliniana més precisament. I segona, que versió original és un concepte dificultós: una pel·lícula produïda per Jaume Roures sobre guió en castellà d'Arturo Pérez-Reverte, dirigida per Alejandro Amenábar i interpretada per Javier Bardem i Sharon Stone doblats al català per Joan Pera i Sílvia Munt, ¿és la versió original catalana?

REQUEJO: Tu sempre li busques tres peus al gat.

BORRELL: Que gairebé tots els tenen, tres peus. Fins i tot n'hi ha que en tenen quatre.

REQUEJO: ¿És un acudit de català de soca-rel això que dius, que els xarnegos patriotes no li acabem de veure la gràcia? El conseller ha dit coses molt importants, molt convenients per fer país: que aquesta llei es fa a favor de la llibertat de la gent, perquè tothom pugui triar entre català i castellà, i que s'ha de tenir en compte la realitat sociolingüística.

BORRELL: T'ho diré en castellà, ja que de patriota no en sóc: así se las ponían a Fernando séptimo. Primer: a Catalunya hi ha dues llengües oficials (ja hem quedat que pròpia és impropi): el català i l'espanyol o castellà, oficial a tota Espanya. Tants drets i obligacions han de tenir els ciutadans en l'una com amb l'altra. ¿Dret a triar la llengua d'una pel·lícula? Sí. I dret a català i espanyol, en igualtat de condicions, como a llengües vehiculars de l'ensenyament a totes les escoles. Sobretot a les públiques, que per això les paguem tots. Pel que fa a la realitat sociolingüística... Més de dues terceres parts de la població escolar catalana tenen el castellà com a llengua pròpia, primera, familiar, materna o digues-li com vulguis. ¿Què vol dir això? Mira el títol de l'article.